Otto

El petit Otto tenia tota la il·lisió del món. Literalment la tenia. La guardava dintre un baül davall el seu llit. A vegades s’imaginava que la resta de la humanitat feia cua a la seva habitació demanat un poc d’il·lusió si us plau.
Però això no té molt a veure amb la història a contar. Era una introducció.

L’Otto era (tal i com he puntualitzat a la segona paraula del text) petit, un nen petit i per tant era baixet. Tenia una percepció de la vida des d’un punt de vista baixet i molts cops eclipsada per la figura paterna.
Des de petit anava amb metro agafat sempre de la mà de sa mare. Quan va començar a aixecar la vista dels ses peus, que ja caminaven prou bé, va començar també a tenir por d’anar amb mentro. Més concretament por d’esperar a l’andana del metro.
Dia a dia anava veient persones adultes que s’intentaven suïcidar cada cop que esperaven el metro. S’acostaven molt al final de l’andana, al forat negre i allà balencejant-se lentament esperaven amb vista altiva el moment.
Mai ho aconseguien però la intenció hi era, segur.
Un dimecres l’Otto va mirar un poc més amunt i allà hi va apreciar un cartell que penjava del sostre de l’andana de la lína blava, la seva línia. El cartell tenia molts puntets verds que creaven números que creaven un compte enredere fins al numero “ENTRA”. Acte seguit l’Otto va girar el seu petit cap a la dreta hi va tornar a veure un intent de suïcidi (va esrtènyer un poc més la mà de sa mare). Però un cop mes va observar un poc més. Es va donar compte de que just davant el cartell de números verds n’hi havia una altre, aquest no era electrònic, era antic. T’indicava amb una fletxa i un dibuix la direcció a la línia que portava al zoo, la línia vermella. Gràcies al punt de vista baixet de l’Otto els cartells no es superposaven i ell els podia apreciar ambdós a la perfecció. El que va descobrir un dimecres va ser que aquell adult i per tant la resta de les persones grans no s’intentaven suïcidar sinó que intentaven veure el temps que faltava per que arribes al metro. Com que la gent gran era alta (tenien un punt de vista altiu) el cartell de la línia vermella que estava just davant del cartell temporitzador els hi tapava la visió. Per tant s’havien d’aferrar molt al forat negre, al túnel del metro i havien d’estirar el coll per poder saltejar horitzontalment el cartell antic i veure el temporitzador que s’hi amagava al darrere. No es volien suïcidar.

Molts d’anys després l’Otto va entrar a la Universitat i va començar a llegir diaris. Va tornar a tenir por.

Hamburgu eseses timades

La seva dona li demana si voldrà hamburgueses per sopar. Partint ràpidament a través de la porta ell exclama un "sí" i un "fins després". Pressuposa que tornarà tard com sempre i sempre li han agradat les hamburgueses a mitja nit. Nítidament engega el cotxe, avui l'ha netejat i l'ha deixat com una perla. La muller es lliga el davantal i descongela dues hamburgueses. S'està inquiet esperant un semàfor en vermell. Ella posa els dos trossos de carn sobre la planxa calenta. Tanca el cotxe una vegada aparcat. Atentament talla la ceba i es rasca els ulls plorosos. Sosté el paraigües amb una mà i pica a la porta amb l'altre. Treu el formatge de la nevera i el posa sobre la carn, així es fondrà millor. Orgullosament passa a dintre la casa, li fa una carícia i ella un petó. Tomba el quetxup i l'escampa per tota l'hamburguesa, no hi posarà cogombre, sap que no el suporta. Tanquen la porta de l'habitació i es treuen la roba a caixalades. Desendolla la planxa mentre retira l'oli. Li demana entre somriures un respir mig atabalant-se. Separa el pa en dos. Dosifica els petons mentre l’estira al llit, l’obre de cames i, en fi... Fica l'hamburguesa entre els dos pans recent sortits de la torradora. Adora acariciar les seves corbes, respiren acompasadament, suen, en veu alta pensa que ha d’explotar i junts gaudeixen del “momentasso”. Sobresurt el suc oliós barrejat amb quetxup en apretar els dos pans acabats de torrar-se. Separats ja, agafen aire i concreten la propera cita. Taula parada, l’espera i espera que li agradi mentre es renta les mans. Mans netes s’acomiada dels seus llavis i li agafa la gana: ara es menjaria una hamburguesa.