A la Carlota l’acaba de deixar el marit, aquest cop per sempre. Ahir va morir. Divendres té el funeral amb tot el que comporta. Davant del mirall del provador gira el coll per poder apreciar el reflex de la seva esquena. S’està apunt de comprar un vestit negre, com de vellut, un vellut molt car. Li agrada i no li queda gens malament. Es passa les dues mans sobre els pits, costelles i panxa amb la intenció de planxar el vestit o perquè no, aprimar-se. Pagarà amb l’herència.
L’Eric comenta tot orgullós enmig de la taula que ara fa tres mesos va acabar el seu últim disseny: un vestit negre, com de vellut. Amb el que cobrà es comprà un descapotable platejat i l’ha aparcat ben enfront del restaurant perquè els seus amics, morts d’enveja, es puguin morir d’enveja. L’Eric picant els dits crida al cambrer i li demana l’ampolla de cava més cara que tingui, avui fa els anys.
El Roger fa una setmana que treballa a un restaurant molt car i li va bé. Ara mateix li acaben de demanar l’ampolla de cava més cara que tingui i segurament li caigui una bona propina. Li agraden les propines, a qui no, pensa. Guanya més amb propines que no amb el sou. Fa dues setmanes que es veu d’amagat amb una dona vint anys més gran que ell. Queden cada tres nits a una pensió on els llits grinyolen.
Està content i nerviós, ella li ha jurat que demà li contarà tota la veritat al seu marit. Amb les propines li agrada comprar-li coses cares perquè s’enamori un poc més. I demà pensa comprar-li algun vestit de vellut, negre o car...Però realment el Roger és un hippie reprimit.
Al Carles la vida li va un poc malament, tampoc fa res perquè li vagi millor. Només li queda una cosina pel-roja amb qui no es porta molt bé. Un cop varen follar. I no té ningú més. Últimament s’ha vist obligat a dormir a una pensió on els llits grinyolen i on sempre té una parella follant al seu damunt. No té feina i també s’ha vist obligat a robar. Quan era petit va robar una llepolia en una tenda però ara roba cotxes. Demà robarà un descapotable platejat ple de vestits negres al seu interior però ell això encara no ho sap.
La Laura ha sortit de l’armari i de moment està més contenta que sa mare. Mentre aquesta es tapa les orelles de forma descarada la Laura li explica a crits que s’ha enamorat d’una pel-roja i que no hi pot fer res. La Laura treballa netejant escales a una pensió molt cutre al costat de la torre Agbar. Avui li ha caigut el cubell de fregar pel terra quan ha vist un brutal atropellament just davant de la pensió. L’han acomiadada i més endavant es farà budista.
L’Ernest té pressa. Avui la seva dona li ha d’explicar una cosa, segons ella prou important com perquè sigui puntual. Han quedat a casa a dos quarts de set i ja fa tard. Sempre ha estat un poc despistat. Mentre creua un pas de zebra mirant-se de lluny la torre Agbar pensant que té forma de fal·lus, es veu atropellat per un descapotable que un lladre acaba de robar.
L’accident és molt poètic. L’impacte expulsa vestits negres tacats de sang que van caiguen sobre l’asfalt com si fossin petits paracaigudes de dol. L’Ernest farà tard per últim cop a la seva vida.
