Un petit apunt

Vulguis o no, són els climes i els ambients harmoniosos els que inspiren.

Com he pensat i dit més de cent vegades a més de cinc o sis amics, també són els pitjors climes i els nefastos ambients qui ens inspiren de debò. És trist redactar-ho, però com més malament ho passam més bé ho escrivim; més bé ho entenem. Quan més interiorment sofrim més bé vomitam. I quan un estira la cadena és quan millor es queda, amb la feina feta. Trist però infinitament eficaç. L’infinit, què llarg, què real, què trist.

Relativament conscient.

-Què fàcil és tot quan el teu cap no forma part del teu cos. Quan veus més enllà sense saber, relativament, el per què. Sents què posseeixes un fil màgic que va des del cap i que recorrent totes les venes, artèries i sobretot passant pel cor; t'arriba a la punta dels dit, fent que aquest pitgin aquestes tecles quadrades, d'un ordinador blanc i car.