Vulguis o no, són els climes i els ambients harmoniosos els que inspiren.
Com he pensat i dit més de cent vegades a més de cinc o sis amics, també són els pitjors climes i els nefastos ambients qui ens inspiren de debò. És trist redactar-ho, però com més malament ho passam més bé ho escrivim; més bé ho entenem. Quan més interiorment sofrim més bé vomitam. I quan un estira la cadena és quan millor es queda, amb la feina feta. Trist però infinitament eficaç. L’infinit, què llarg, què real, què trist.
que guai poses lo mateix que es darrer però un poc canviaaat!
ResponderEliminar