Uploads by monjoantiquat

sábado, 7 de diciembre de 2013

Mimesi barata

Totes, o quasi totes, de fet totes les perruqueries del sistema molts cops proposen un tall atrevit, informal, quasi improvitzat. Volen imitar el look d’aquell bohemi que, amb música dels Beatles de fons i un got de Martini, ha decidit tallar-se inesperadament els cabells amb unes tisores de joguina. I, uau! li queda molt bé i, uau! no s’ha gastat ni un cèntim. Cèntims, molts diners, que la perruqueria si que et xuclarà per imitar aquest tall d’arrel espontània i verídica. L’estètica del desordenadament ordenat, del pentinat despentinat. Xuclen les experiències quotidianes de les persones que s’auto-tallen els cabells per tal de no gastar i l’oficialitzen posant un preu, tardant el doble i venen-te dos xampús i quatre cremes més, no sigui cosa que s’ordeni el desordenament. Sempre he pensat que els perruquers et fan un massatge al cap amb alguna substància que fa que et torni a créixer el cabell i hagis de tornar a gastar. La perruqueria és un acte molt digne, però no intenteu imitar la realitat ja que no serà real, serà una imitació no barata, precisament.