Uploads by monjoantiquat

lunes, 10 de diciembre de 2012

Filosofia de vàters

Anar a pixar al meu bany em tranquil·litza. El nostre vàter té una tapa un poc especial. No s'aguanta recte o sigui que sempre que l'aixeques torna a caure. Pam. Fins que hem descobert que te "el toc màgic". Un cop alçada la tapa li has de pegar un toquet cap a l'esquerra i allà queda fixada. No cau. Però aquest toc màgic no el pots fer així com així. Requereix temps i experiència però sobretot pausa i tranquil·litat. Si fas el gest molt ràpid el toc no surt, la tapa cau i per molt que a voltes vacili, t'asseguro que sempre acaba caient, en el pitjor moment. Anar a pixar al meu bany em tranquil·litza. I no em tranquil·litza pel fet de pixar i quedar-me més tranquil, no. Per fer el toc màgic, puntualitzo, has de respirar abans un parell de cops i agafar-t'ho en calma. És un toc amb amor, sensibilitat i concentració. Si aconsegueixes reunir tots aquestes elements sentimentals dins el teu cos a partir i a través de dues respiracions, el toc màgic sortirà i la tapa no caurà. Podràs pixar tranquil. I no només per haver respirat i haver sortit de la frenètica rutina sinó que també per ser conscient de que, un cop més, no gastes paper de vàter inútilment per eixugar la tassa, que normalment cau. Anar a pixar al meu bany em tranquil·litza.