Aquests dies València feia olor a metxa recent encesa ja que els petards oficials seran la setmana següent.
Els carrers es preparen, veus esquelets del que seran grans falles. Els nins es culturitzen tirant bombetes explosives que espanten a tothom qui passa per allà, ja sigui pel renou que fan o simplement per haver estat llençades per un nin. Fa gràcia. I per uns dies trobes significat a totes les melodies i lletres dels passos dobles.
L'ambient posseïx certa escalfor per dintre, amb ganes de sortir i que al fer-ho cremarà com una gran falla. Amb una setmana desapareixerà i just quedaran els millor records, com les millor cendres. Tot quadra.
L'estància ha estat fugaç com un petard, per això només ha donat temps a assaborir les millors coses.
Un cop obris els ulls veus que tornes a estar a casa; les coses bones i breus, dues vegades bones.(autoconsolació)
A 320 km de la porta de casa meva he fet amistat amb gent que podria ser veïnat meu. És curiós i trist a l'hora. El viatjar et fa pensar i apreciar les coses com si fossin teves, ja que la vida és un país estranger.
Sense saber exactament perquè, tenc ganes de tornar.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarTal vegada és millor no tornar-hi. Les segones impressions sovint no són tan bones com les primeres! Les segones impressions acaben amb la màgia de les primeres!
ResponderEliminarP.D. Per cert, la foto, impressionant!
Àfrika
Potser siga durant els viatges quan trobem una oportunitat molt allunyada per culpa de la monòtona rutina que ens carcomeix dia a dia; la de trovarnos en cada cantonada, en cada mirada en cada racó insospitat a nosaltres mateixos.
ResponderEliminarM'alegre de que ho passareu bé i també de coneixer-vos, continueu "salant" a Barcelona ,mallorquins, que nosaltres continuarem menjant paella per vosaltres.